Teràpies respiratòries a domicili.
Les teràpies respiratòries a domicili (TRD) comprenen un grup molt heterogeni de tractaments per a pacients amb malalties respiratòries molt diferents, però que tenen algunes característiques comunes:
L’origen de les TRD al nostre país es remunta a finals de la dècada dels 70 i, en aquells primers anys, el servei se centrava fonamentalment en el subministrament d’oxigen amb les clàssiques “bales” que emmagatzemaven el gas a pressió. Durant la dècada del 80 des de l’administració sanitària es va analitzar la qualitat de la prescripció i es van promoure estudis per valorar la introducció de noves formes de subministrament d’oxigen.
L’Ordre de 10 d’octubre de 1990, de regulació de la prestació del servei d’oxigenoteràpia domiciliària amb mitjans concertats (DOGC Núm. 1357, 22.10.1990) és un punt clau en l’organització d’aquesta prestació. L’Ordre regulava el tractament i permetia la introducció d’altres prestacions a través de la identificació de centres prescriptors i amb uns criteris d’indicació clars i específics per a cada situació. Durant la dècada dels 90 assistim al veritable desenvolupament de les TRD, especialment en allò que es refereix al tractament de l’apnea obstructiva del son i a la disseminació de la ventilació mecànica a domicili.
- La prescripció requereix estudis específics que, generalment, s'han de realitzar en el medi hospitalari.
- El tractament implica l'ús d'aparells més o menys complicats que requereixen subministrament periòdic de material fungible, manteniment dels aparells i capacitat de resposta a les avaries o incidències.
- El tractament es fa en el domicili del pacient sense control continuat de professionals sanitaris ni tècnics.
- La major part d'aquests tractaments s'han de prescriure a llarg termini.
- El pacient ha de seguir controls periòdics.
- La majoria d'aquests tractaments tenen un impacte directe en l'estil de vida del pacient (especialment pel que fa a la limitació de la mobilitat i el seu ús durant el son) de manera que l’ús apropiat i l’adherència terapèutica és un problema comú.
- El tractament s’ha de revalidar periòdicament des del punt de vista administratiu.
- Hi ha pacients que poden necessitar simultàniament més d’una TRD.
- En el nostre medi, des dels inicis, les TRD es realitzen a través d'empreses proveïdores privades que tenen un concert econòmic amb el sistema nacional de salut i assumeixen el subministrament dels aparells i del material fungible i la resposta a les incidències tècniques.
- En cap cas el pacient ha de pagar per aquest servei.
L’origen de les TRD al nostre país es remunta a finals de la dècada dels 70 i, en aquells primers anys, el servei se centrava fonamentalment en el subministrament d’oxigen amb les clàssiques “bales” que emmagatzemaven el gas a pressió. Durant la dècada del 80 des de l’administració sanitària es va analitzar la qualitat de la prescripció i es van promoure estudis per valorar la introducció de noves formes de subministrament d’oxigen.
L’Ordre de 10 d’octubre de 1990, de regulació de la prestació del servei d’oxigenoteràpia domiciliària amb mitjans concertats (DOGC Núm. 1357, 22.10.1990) és un punt clau en l’organització d’aquesta prestació. L’Ordre regulava el tractament i permetia la introducció d’altres prestacions a través de la identificació de centres prescriptors i amb uns criteris d’indicació clars i específics per a cada situació. Durant la dècada dels 90 assistim al veritable desenvolupament de les TRD, especialment en allò que es refereix al tractament de l’apnea obstructiva del son i a la disseminació de la ventilació mecànica a domicili.